VIATGE AL FINAL DEL LABERINT

OBRI ELS ULLS

De sobte, cap per avall, damunt d´un llit de roses,
un potro de mel sense rabia al teu llom cavalca.

Obri els ulls¡.

La teua imatge es reflecta al vell mirall de l´armari,
sembles poderós i bell en la lluita,
el minotaure et traspassa amb el verd grisenc de la seua mirada,
joiós et dona la benvinguda al seu dèdal de nou.
Però tu ja eres un altre.

Tanca els ulls¡.

Anem cremant els vells hàbits en la pira definitiva.
Els astres renàixen per saludar-te en una nit sempre nova,
de la nova primavera..."Sé pels antics oracles,
qu´ets com un escull jove i valent,
i que en els teus cabells d´algues i corculles
jo aprendre els camins, tan dificils del vent..."

Obri els ulls¡.

Hi ha a l´aire una olor d´azahar mes dolça que la del teu ahir.
La lluna plena surt pre ferte un petó de bonanit.
La seua llum serena tiny de boges ombres els carrers
pels que camines, plens d´ulls sense mirada.
Dos raboses argentines t´han escullit com a presa.
Afalagat, amb un somriure de lluna, li mostres les manilles;
-No, no ets tu a qui he vingut a buscar,
a la teua font no he de refrescar.
Res com la teua aigua.

Tanca els ulls¡.
Avança un tren pel túnel que du d´un dia a l´altre.
En les seues entranyes de cuc lluminos,
un xiquet guaita cap a fora
com volent endevinar les dimensions de la nit fosca.
Somiant un fanalet que el protegira de immensitat tan negra,
que el lliurara del implacable pas del temps.
Un infant que començava el seu soterrament...
-"dieciunueve añitos tiene la criatura,
y yo no me extraño de tanta amargura..."
Un altre nen mòrt avans de néixer,
sense gatet per als seus jocs d´ultratomba,
un altre saquet de somnis perduts,
quasi un adult.
Li regale paraules només, perquè el cos el reserve per a un altre.
Li parle, com si jo ho sabera, del pas del temps,
de que es menys important tindre, que ser...
crec sembrar,
si el gra no cau al pedregar...